EL DIA DE LA SORTIDA - Arribada i repàs de ruta i llocs a visitar.

 Abans de començar a caminar.

              Repàs de per on anirem i què trobarem.

Ja ens hem reunit tots al punt de trobada. Estem una mica neguitosos i amb ganes de saber quin és el recorregut que farem avui. Ens interessa saber quants quilòmetres farem, el desnivell, si anirem per pistes forestals de bon caminar o si hi haurà algun pas complicat, quins atractius trobarem... 

Se'ns fa la boca aigua només de pensar en les meravelles
que ens esperen.

Tot i que quan es convoca una sortida per fer un programa ja es proporciona una mica d'informació del que farem, no sempre és suficient i tots volem estar preparats per no patir cap ensurt. Això no vol dir que de vegades, malgrat portar-ho tot lligat, no sorgeixi algun problema no previst. Per això portem rutes alternatives i diferents punts on podem tallar la ruta si fes falta.

El primer que fem en arribar és el "briefing". La persona que porta l'excursió aquell dia, amb el mapa de la ruta i la informació recollida en algun document, ens explica a tots com serà el recorregut i quins seran els punts d'interés.

Fem servir mapes com aquest, per comentar el
recorregut i les dades de la ruta que farem.

Normalment, és el director del programa, que també és qui porta la càmera i grava la sortida, qui més necessita conèixer el màxim de dades possibles, sobretot pel que fa a punts d'interés. En aquest moment és quan definim una mica si el que tenim pensat és massa llarg, si està previst per on retallar si cal, o les aturades que farem.

Fins aquí, tot perfecte. O al menys és el que pot semblar. Perquè ja a primera hora poden començar les incidències...

No seria la primera vegada que algú de nosaltres té problemes per arribar al punt d'inici de la sortida. No hauria de passar, però... 

Uns quants ja hem arribat i estem pendents dels que falten.

Coneixeu Google Maps? Sí, aquella aplicació que ens mostra el mapa i ens va guiant... "En 300 metres giri a la dreta"... O "en la propera rotonda agafi la tercera sortida...". Ara, la cosa es complica quan la veu et diu: "en la propera sortida, agafi el carril de la dreta per mantenir-se a l'esquerra..." En què quedem?? A la dreta o l'esquerra?? I com dubtis o no agafis el carril correcte, ja l'has cagada, i et trobes anant per la carretera que no toca i molt possiblement en la direcció oposada a la que hauries d'anar. Toca fer mitja volta quan es pugui, o deixar que el GPS et reencamini, cosa que no sempre surt bé, en el sentit que de vegades et toca fer una volta de molts quilòmetres amb el conseqüent retard.

Cal que abans de posar-nos en marxa donem un cop d'ull al recorregut 
que ens indica el Maps, no sigui que ens faci anar per camins inapropiats...

Una altra cosa que a molts de nosaltres ens ha passat. Cadascú de nosaltres pot programar l'aplicació segons el que més li interessi: peatges, o no peatges, autopistes o no autopistes, trajecte més curt pel que fa a quilòmetres o a temps... Sigui el que sigui el que triem, ja cal que abans d'iniciar la marxa donem un cop d'ull al trajecte que ens proposa per modificar-lo, si cal. Ens podem trobar amb la sorpresa que en el seu afany per fer-nos arribar al més aviat possible, ens vulgui fer passar per dreceres on ens puguem trobar el pas barrat o que no siguin aptes pel pas de vehicles.

Però per sort sempre som capaços d'arribar al lloc.

I encara una tercera anomalia amb la que jo m'he trobat en no poques ocasions: pel motiu que sigui, a alguns de nosaltres, el GPS ens pot enviar "per Los Cerros de Úbeda" i a un lloc que no correspon al lloc on hauríem de ser. És quan la veu de la nena del Maps diu: "ha arribat al seu destí", i en lloc de ser al centre d'un poble ens trobem al cim d'una muntanya... Sempre he pensat que hi ha dies que té vida pròpia...

A part de les incidències amb el Maps, hi ha altres factors imprevistos que ens poden endarrerir. Podem sortir tard per qualsevol cosa que ens entretingui abans de sortir de casa, podem fallar en el càlcul del temps que necessitem per arribar, o podem trobar qualsevol incident a la carretera, com obres, un accident, un vehicle lent... Sobretot els qui hem de fer molts quilòmetres som els qui més exposats estem a aquests tipus d'incidents.

Però sempre aconseguim arribar a temps.

Es comencen a preparar els estris...

Un cop tots els qui havíem quedat ja hem arribat a lloc i havent comentat possibles dubtes sobre la ruta i els llocs pels qualspassarem, ens comencem a preparar. Agafem les motxilles i ens posem a caminar.

Quan ja hi sóm tots, comencem a caminar.
Comença l'aventura

Ara toca gaudir, de la caminada i dels companys.

-PREPARACIÓ DEL PROGRAMA - La feina prèvia - Talls de veu

 El dia abans: estudiar els talls de veu i d'altres.

Una de les coses que més em compliquen la vida a l'hora de preparar un programa son els talls de veu. Sí... molta gent em diu que queda molt bonic, que això d'explicar una mica la historia dels llocs que visitem, les llegendes, la cultura, o qualsevol aspecte curiós o destacable complementa i enriqueix la sortida i el programa guanya valor.

Preparada? Sempre hi ha nervis. No son poques 
les vegades que em quedo en blanc...

I no ho dubto. Però per a mí, aquesta es la part que més em costa i que més hores m'ocupa. Els seguidors del programa haureu pogut comprobar que quasi mai llegeixo els papers mentre deixo anar alguna de les meves xerrades. I... Sabeu què vol dir, això? Doncs que ho he hagut d'estudiar. El dia avans he hagut de pasar un parell o tres d'hores ( o més, depenent del meu poder de concentració) estudiant a fons el que he d'explicar davant la càmera.

Pot ser no cal exagerar, però...

Tots nosaltres tenim temes que ens entren millor, o que dominem més, o que ens resulten més fàcils d'entendre o d'assimilar. A mí, per exemple, no em costa massa quan es tracte de temes de natura, llegendes, o antics oficis, per exemple. Ara, quan em toca explicar la historia de un poble o d'un edifici, o una batalla, o un estil arquitectònic... ja tremolo.

Clar que, portar ja tant temps fent programes em proporciona certa tècnica que m'ajuda a no perdre el nord quan em quedo en blanc (i que no son poques vegades).

He après que es millor no pretendre recordar massa dades exactes i intentar fer-les una mica més genèriques. Això fa que no hagi de memoritzar tant. No es el mateix haber de recordar, per exemple, que una esglesia va ser fundada l'any 1215, que saber que es de principis del segle XIII. I el mateix passa amb batalles, guerres, o qualsevol esdeveniment que comporti haver de treballar amb dades.

En cambi, no em costa massa quan he d'explicar fenòmens naturals, paisatges, flora i fauna, o llegendes. Aquests son temes que moltes vegades ja ni he d'estudiar. Hi ha vegades que vaig fent i explicant segons el que anem troban al llarg del nostre recorregut.

Explicar el que veig no em costa massa.

No em costa gens explicar com es produeix una determinada forma en les roques causada per l'erosió.

O el misteri de trobar tota mena de petits (o no tant petits ) fòsils marins, en muntanyes que es troben a molts metres d'altitut...

O com es vivia en algunes coves o balmes que encara es veuen les restes d'haber sigut obrades...

La historia ja em costa més... a les hores recorro a alguna 
llegenda o fet especial que s'hi hagi produït...

En cambi, quan fem algún recorregut en el que passem per diversos nuclis de població, o ermites, o castells... No sé, pot ser ja es un problema psicològic, però en aquests casos he d'anar amb molt compte de no creuar i barrejar les dades dels diferents llosc. Reconec que no seria la primera vegada que em passa i, si em donc compte, he de rectificar. El problema es quan no em dono compte, que puc enfadar a la gent del lloc on ens trobem. Demano disculpes a tots aquells que se sentin ofesos per alguns dels meus despistes...

Clar que, de vegades, també trobem coses que 
no tenen explicació...

En fi... tan sols volia que sabessiu que, darrera d'aquelles breus explicacions que, pot ser sí, queden molt bé i enriqueixen la sortida i el programa, hi ha un bon munt d'hores de feina.

EL CAMINANT PER CATALUNYA A LES XARXES

 El programa del Caminant per Catalunya també s'expandeix per les xarxes. Som moderns. O almenys, intentem ser-ho al màxim, malgrat que de vegades no aconseguim agafar del tot el ritme. Almenys jo, que ja tinc una edat, i  els avenços tecnològics corren molt més que jo. Però faig el que puc.

El Caminant per Catalunya és un programa que es pot veure a totes les televisions locals de Catalunya. Molts de vosaltres potser en sou seguidors, o l'heu "caçat" al vol alguna vegada fent zaping... 

Així comença...

En aquest programa presentem caminades per tot el territori català. Caminades de tota mena, per alta muntanya, rius, valls, pics, costa, pobles... i de tots els nivells: de les més planeres a grimpades i ascensió a pics de 3.000 metres. Amb una durada de mitja hora, pretén ser una finestra als paisatges, història, cultura i tradicions d'arreu de les terres catalanes.

A part de les sortides setmanals que ens ofereixen les televisions locals, tenim possibilitat de recuperar alguns dels programes ja emesos en la tele, sigui a La Xarxa o a YouTube.

Si entreu a La Xarxa i us hi registreu, podreu veure uns quants dels darrers programes fets i emesos al llarg dels darrers mesos.

Si entreu a La Xarxa i us hi registreu, a més dels programes del Caminant per Catalunya, podreu veure qualsevol cadena local de televisió local en directe, així com la seva programació.

Us convido a entrar i tafanejar aquest pàgina, en la que no falta res, per no avorrir-se.

Clic en aquest enllaç

LA XARXA

A partir d'ara, també podreu trobar-nos a YouTube. I aquí també, a més dels vídeos del programa Caminant per Catalunya, troareu molts més vídeos amb diferentstemes.

Per veure'ns a YouTube, clic en aquest enllaç:

YOUTUBE TELEVISIÓ DEL RIPOLLÈS

I en aquest, els programes del Caminant per Catalunya:

EL CAMINANT PER CATALUNYA A YOUTUBE 

I com no. El blog del programa, en el que hi ha la crònica de totes les sortides i algunes fotos.

Clic aquí per entrar al blog:

BLOG DEL PROGRAMA

Sigui com sigui, seguirem adaptant-nos als nous avenços i tecnologies el millor que puguem. Prego em disculpeu si no vaig prou ràpida, si em quedo desfasada, si em perdo i no segueixo el fil tant ràpid com voldria... és el que té haver nascut tants anys enrere... 😉😉

PREPARACIÓ DEL PROGRAMA - El dia de la sortida: matinar molt

 Deixeu que us comenti un parell de coses referents al grup de gent que fem el programa del Caminant per Catalunya. Som un grup de gent que vivim en diferents comarques del territori català. I alguns de nosaltres ja ens trobem força allunyats els uns dels altres. Ens ajuntem gent de Ripoll, del Baix Empordà, del Barcelonès, Maresme, Osona...

Impresionants vistes de l'Estany Llebreta

Cascada de Sant Espirit

Sant Feliu de Barruera

Sant Joan de Boí

Com també ja he comentat en alguna altra ocasió, la productora del programa és la Xarxa i TV del Ripollès, i l'entitat responsable és TV del Ripollès, amb seu a Ripoll.

I per fer les nostres sortides, ens movem per tot el territori català, amb la qual cosa hi ha dies que els de Ripoll han d'anar al Tarragonès, els de Barcelona a la Cerdanya, o els de l'Empordà a Lleida. Cada setmana, uns o uns altres hem de fer un bon munt de kilòmetres.

Per això hi ha dies que, segons on anem, ens toca matinar moltíssim. 

Per gaudir de totes aquestes meravelles, 
cal posar el despertador ben d'hora

Posem per exemple el dia que vàrem anar a Aitona, a tocar de Lleida. Alguns de nosaltres vàrem haver de travessar quasi tot el territori català de punta a punta. I això vol dir que, si volem ser al punt de trobada a l`hora prevista, hem de matinar molt i molt.

Del Baix Empordà a Aitona, hi ha una bona tirada...

Aquesta sortida a Aitona, per a mi em suposaven més de 280 km i més de 3 hores de carretera. Si l'hora de trobada és a les 8 del matí... toca matinar!! I conduir molts km!!

Que podríem sortir el dia abans i quedar-nos a dormir en algun hotelet o pensió, per poder començar la caminada més frescos? Sí. I en algunes ocasions ja ho hem fet. Però no sempre ens dona el pressupost personal de cadascú per allotjaments, sopars, dinars i altres coses. Recordem que tots els que fem aquest programa ho fem de manera voluntària i altruista, és a dir, que ens costegem totes les despeses. Ningú ens paga res de res, i per tant ens hem d'adaptar al nostre pressupost.

Així que, quan encara no hem posat un peu a l'inici del sender o camí que hem de fer avui, ja fa molta estona que estem desperts.

Semla que estem mig dormits, però ja fa hores 
que estem desperts.

La majoria de nosaltres, ja ho deixem tot preparat per tal de guanyar uns pocs minuts a l'endemà. Tan sols vestir-nos, arreglar-nos, i agafar tot allò que ja tenim preparat. Jo, en aquestes ocasions, fins i tot ja deixo l'entrepà de l'esmorçar a dins de la motxilla. Si no ho faig així, sempre m'oblido d'alguna cosa.

I clar... si al matí hem de matinar molt, a la tarda, a la tornada, hem de tornar a fer els km que ens separen de casa amb les hores de volant que hem fet al matí ( o més, si contem les parades per descansar)...

Però el nostre amor per aquest programa és massa gran, perquè uns pocs "detalls" com aquest, ens puguin frenar.

PREPARACIÓ DEL PROGRAMA - Mesures de seguretat, la meteo

Per què la previsió del temps es tant important?

Un dels punts més importants, pel que fa a seguretat, és la previsió del temps.No portar una acurada previsió, ens podria arruïnar la sortida, alhora que ens pot donar un bon ensurt, i fins i tot podria provocar algun accident o incident no desitjat.

Un canvi sobtat en el temps, passar d'un dia solejat a una tarda de pluja o de tempesta, una forta davallada de la temperatura, un sobtat vent fort, la boira que no ens permet veure-hi a dos pams per davant nostre... són factors que ens poden fer patir molt i que no ens permeten preparar la sortida amb tots elements de protecció que calen.

Procurem sortir amb bon temps, cosa que ens permet gaudir de les vistes
El pic de l'esquerra és el Ferran, a la Garrotxa, vist des de la Cresta del Gall.

Els factors que més hem de controlar són els següents:

-Hem de preveure la temperatura que farà, i si pot ser a cada hora del dia, millor. Podrem agafar la roba d'abrigar necessària, sense haver de carregar pes extra "per si de cas".

-La pluja! Si plou, no podem gravar. Per tant, és molt important per a nosaltres (i això es pot aplicar a totes les sortides a la muntanya), saber si hi ha possibilitat de pluja. Amb previsió de pluja, haurem de portar capa o impermeable i protector per a la motxilla. També cal portar algunes bosses estanques per protegir els aparells electrònics.

Amb pluja cal portar un bon equip.
I cal no oblidar el calçat.

-Tempestes. Alerta amb aquest tema. Tots nosaltres anem amb aparells electrònics cars i que no desitgem que quedin fregits per una forta descàrrega elèctrica, amb el conseqüent perill per a tots nosaltres. Si sortim amb previsió de tempesta, cal tenir previst a quina hora es pot presentar, que en el tram de la ruta que estiguem fent en aquells moments (més o menys...) hi hagi algun lloc que ens serveixi d'aixopluc. Una masia (encara que estigui deshabitada o mig enrunada), un poble, una ermita oberta... I a més, saber què fer en cas de tempesta.

Una tempesta pot ser el pitjor mal son que s'ens pot presentar.

-Boira. Sobretot si anem a fer mitja o alta muntanya, hem d'anar molt amb compte en les situacions de boira si hem de passar molt a prop de cingleres o precipicis, o hem de transitar per crestes o llocs d'on surten diversos camins que, si no prenem el correcte, podem anar a parar molt lluny del nostre destí, i suposar-nos més hores de ruta per intentar ubicar-nos i prendre el bon camí.

La boira ens pot fer perdre el camí, o en el 
pitjor dels casos, ens pot fer caure.

-Si anem a alta muntanya, molt de compte amb les glaçades, que ens poden fer relliscar, i per tant no estarà de més portar uns grampons. Amb la neu, portar cadenes pels cotxes, i per caminar amb comoditat ens anirà molt bé portar raquetes. 

Si anem a un lloc com aquest, no deixeu de portar uns grampons.
Caminareu més segurs, us estalviarà més d'una relliscada i 
us podreu apropar més amb menys perill.

-I per descomptat preveure si farà molt fred, per preparar barrets, guants, buf... i tot allò que ens protegeixi de quedar congelats o patir de fred.

Per a poder obtenir aquestes previsions amb un màxim de fiabilitat, fem servir diversos models de mapes.Un dels més fiables per nosaltres és meteoblue. Amb aquest model podem aconseguir previsions per a tot el món, hora a hora, i fins a catorze dies vista. És molt complet, amb previsió de pluges, neu, vent... i a més sol ser molt fiable. I, si no trobem un lloc en concret en la selecció de pobles i ciutats, es pot marcar un punt en concret (un cim, una vall, un lloc despoblat... ) poder posar la situació manual i ens permet obtenir la previsió d'un determinat lloc amb molta precisió.

METEOBLUE

Com que no solem anar massa lluny de les fronteres catalanes, el meteocat, sobretot pels Pirineus (MeteoMuntanya), també ens funciona molt bé.

METEOCAT

Cadascú té predilecció per uns models o d'altres. A mi, pel tipus de sortides que preparo, aquests em van molt bé, i solen ser força fiables.

METEOMUNTANYA

I n'hi ha d'altres, molts més. Cadascú sol tenir preferències per uns o per uns altres, però avui dia tots són força fiables.De fet, tant és el model de previsió que fem servir. El que compte és que ho portem controlat.

Que poden fallar les previsions? Clar que sí, que poden fallar! Per això, sempre cal portar al fons de la motxilla un xubasquero, i unes quántes coses més que aniré detallant en properes entrades d'aquest blog.

A la muntanya no s'hi ha d'anar amb por, però sí amb dos dits de front.

PREPARACIÓ DEL PROGRAMA - Mesures de seguretat del recorregut

 

Portar rutes alternatives per escurçar si cal

Per fer rutes de alta muntanya cal prevenir riscos...

Fins ara he explicat com preparo les sortides del Caminant per Catalunya. La part més tècnica.

Aquesta és la part tècnica de la feina de preparar rutes.

Com busco un recorregut, els punts d'interès, la informació per parlar en els talls de veu, unes hores per estudiar el que he d’explicar...

He intentat deixar clar que, darrera la mitja hora escassa que dura el programa, hi ha moltes hores de feina (i encara hi ha coses que no he explicat. Ja ho aniré fent...

Hores de feina...

Però avui em centraré en un altre tema molt important, tant en les sortides del Caminant per Catalunya com en qualsevol sortida que faig a la muntanya.

Per a mi, un tema molt important, de fet el mes important de tots, es la seguretat de la gent.

I en diferents entrades us aniré explicant quins son els punts i els elements als que dono més importància en quant a la seguretat en les sortides.

Sempre cal portar rutes alternatives.

La majoria de les vegades anem a llocs que ningú de nosaltres coneix.

Trio una ruta de Wikiloc, o una que he vist a les xarxes socials i m’ha agradat, llegeixo les ressenyes, descarrego el track i intento examinar el mapa al mil·límetre, però... sempre pot sorgir algun imprevist que no ens permeti fer tot el recorregut que teníem previst.

M'agrada portar marcades possibres dreceres

-Al no conèixer el terreny i haver-nos de refiar de la perspectiva i ressenyes de terceres persones, podem trobar passos massa complicats per a nosaltres i no explicats en les ressenyes. En el món del muntanyisme, el que es fàcil per a un, pot ser massa complicat o directament impossible per a altres caminants.

-Pot ser que, si la ruta que seguim es va fer fa temps, els camins s’hagin aperduat, esllavissat o omplert de bardisses i estiguin impracticables.

De vegades els camins es compliquen...

-En no poques ocasions ens hem trobat que, qui va gravar la ruta que seguim, va travessar una propietat privada i ara trobem el camí barrat.

-O es pot donar el cas que algú es trobi malament o pateixi un accident que, per lleu que sigui, li impedeixi seguir tot el recorregut. O fins i tot que anem amb nens i el recorregut complert sigui massa per a ells...

Poden ser mil coses, i no ens la podem jugar.

Com més lluny anem, més greu ens sap que passi alguna cosa que ens impedeixi acabar de gravar el programa. Per això, i per la seguretat de la gent, sempre porto rutes alternatives, variants de la que farem, i sobretot, porto marcar en el mapa i en el GPS dreceres i camins alternatius per escurçar el camí o per deixar els corriols, si estan en mal estat, i seguir per pistes més còmodes de caminar.

Com a norma general, porto camins alternatius,
per si cal escurçar o modificar la ruta

Algú m’ha comentat que pot ser no m’hauria de preocupar tant, que si trobem problemes ja els anirem solucionant entre tots sobre la marxa, i el grup... tothom qui ve a fer una sortida amb nostres hauria de ser conscient del seu estat de forma física i de si pot o no fer una ruta de les característiques que proposem, i que per això informo detalladament de tot en les convocatòries...

Però a mi m’agrada portar-ho tot lligat. Prefereixo treballar una mica més i evitar ensurts.

Properament us explico més punts i elements de seguretat que trobo imprescindible portar controlats...