El dia abans: estudiar els talls de veu i d'altres.
Una de les coses que més em compliquen la vida a l'hora de preparar un programa son els talls de veu. Sí... molta gent em diu que queda molt bonic, que això d'explicar una mica la historia dels llocs que visitem, les llegendes, la cultura, o qualsevol aspecte curiós o destacable complementa i enriqueix la sortida i el programa guanya valor.
 |
| Preparada? Sempre hi ha nervis. No son poques les vegades que em quedo en blanc... |
I no ho dubto. Però per a mí, aquesta es la part que més em costa i que més hores m'ocupa. Els seguidors del programa haureu pogut comprobar que quasi mai llegeixo els papers mentre deixo anar alguna de les meves xerrades. I... Sabeu què vol dir, això? Doncs que ho he hagut d'estudiar. El dia avans he hagut de pasar un parell o tres d'hores ( o més, depenent del meu poder de concentració) estudiant a fons el que he d'explicar davant la càmera.
Pot ser no cal exagerar, però...
Tots nosaltres tenim temes que ens entren millor, o que dominem més, o que ens resulten més fàcils d'entendre o d'assimilar. A mí, per exemple, no em costa massa quan es tracte de temes de natura, llegendes, o antics oficis, per exemple. Ara, quan em toca explicar la historia de un poble o d'un edifici, o una batalla, o un estil arquitectònic... ja tremolo.
Clar que, portar ja tant temps fent programes em proporciona certa tècnica que m'ajuda a no perdre el nord quan em quedo en blanc (i que no son poques vegades).
He après que es millor no pretendre recordar massa dades exactes i intentar fer-les una mica més genèriques. Això fa que no hagi de memoritzar tant. No es el mateix haber de recordar, per exemple, que una esglesia va ser fundada l'any 1215, que saber que es de principis del segle XIII. I el mateix passa amb batalles, guerres, o qualsevol esdeveniment que comporti haver de treballar amb dades.
En cambi, no em costa massa quan he d'explicar fenòmens naturals, paisatges, flora i fauna, o llegendes. Aquests son temes que moltes vegades ja ni he d'estudiar. Hi ha vegades que vaig fent i explicant segons el que anem troban al llarg del nostre recorregut.
 |
| Explicar el que veig no em costa massa. |
No em costa gens explicar com es produeix una determinada forma en les roques causada per l'erosió.
O el misteri de trobar tota mena de petits (o no tant petits ) fòsils marins, en muntanyes que es troben a molts metres d'altitut...
O com es vivia en algunes coves o balmes que encara es veuen les restes d'haber sigut obrades...
 |
| La historia ja em costa més... a les hores recorro a alguna llegenda o fet especial que s'hi hagi produït... |
En cambi, quan fem algún recorregut en el que passem per diversos nuclis de població, o ermites, o castells... No sé, pot ser ja es un problema psicològic, però en aquests casos he d'anar amb molt compte de no creuar i barrejar les dades dels diferents llosc. Reconec que no seria la primera vegada que em passa i, si em donc compte, he de rectificar. El problema es quan no em dono compte, que puc enfadar a la gent del lloc on ens trobem. Demano disculpes a tots aquells que se sentin ofesos per alguns dels meus despistes...
 |
| Clar que, de vegades, també trobem coses que no tenen explicació... |
En fi... tan sols volia que sabessiu que, darrera d'aquelles breus explicacions que, pot ser sí, queden molt bé i enriqueixen la sortida i el programa, hi ha un bon munt d'hores de feina.
